CA / La repressió de les dones per part del franquisme és un fet més que evident, però alhora tan poc visible, que en la recerca sobre la repressió s’obvia, a causa que no hi ha registres oficials documentals i solament perdura a través dels relats orals de les supervivents o testimonis. Per la qual cosa estem davant una violència oculta amb falta de reconeixement que, per contra, va tractar que les dones, que havien transgredit el seu paper de feminitat tradicional, reberen un escarn públic que les degradava i humiliava enfront de tota la població. Per a açò, entre els càstigs se’ls rapava el pèl, se’ls donava de beure oli de *ricino i eren “passejades” pels carrers cèntrics del poble o la ciutat.
Art al Quadrat, que en els nostres últims projectes ens centrem en la recuperació de la memòria a través de propostes artístiques que ajuden a superar el dolor col·lectiu, realitzem la performance JO SÓC. Homenatge a les dones rapades en la nostra ciutat natal, Sagunt. A més de rapar-nos el cabell en homenatge a elles, convidem a la ciutadania a donar un floc de cabell, per a formar posteriorment una columna de pèl de 21 metres i agranar simbòlicament els carrers que van agranar anteriorment aquestes dones, en un gest d’empatia. Aquestes accions posen en relleu com des del present tenim el poder redefinir com volem recordar el passat.
El projecte que presentem, a través fotografies, vídeos i objectes, recupera la imatge i noms de dones que van ser rapades i que es veuen reflectides a través d’un espill en el qual ens mirem les artistes, diluint la identitat cap a un plural majestàtic i col·lectiu. En aqueix sentit, utilitzem el nostre cap rapat en homenatge a elles, com a “canalitzadora” d’aquestes dones per a recuperar la seua memòria i dignitat. Amb aqueix propòsit, s’han cercat fotografies i noms d’aquestes dones contactant amb historiadors i famílies. No obstant açò, en el procés de documentació, també ens hem topat amb molts casos de dones els noms de les quals no hem pogut recuperar, per la qual cosa, ha aparegut la necessitat, també, de treballar sobre aquelles dones anònimes que van patir.